dimecres, 3 d’octubre del 2012

Xirimitiflàutics i tabalòfons al FESTITRÒ

La colla de dolçaines i tabals de l'IES Pare Arques va participar en Alcoi, a finals del curs passat, en el FESTITRÒ. El FESTITRÒ és una de les activitats prèvies emmarcades dins de les Trobades d'Escoles Valencianes: Uns dies abans de la Trobada, els alumnes de les escoles de l'Alcoià i el Comtat, amb el treball fet des de les aules de música omplin els carrers i places del poble que els acull de música, festa i cançons. La nostra colla també va voler sumar-se al FESTITRÒ per acompanyar als FESTITRONADORS amb el so de les nostres dolçaines i tabals. 

Dir que tenim una mala notícia... les retallades han dut a la reducció de tallers monogràfics a l'institut, i un dels que no s'han ofertat ha estat el de música valenciana, on féiem les classes de dolçaina... però, al començament del curs, nou alumnes vingueren a buscar-me per dir-me que com era que no havien ofertat aquest taller, que elles tenien molt d'interès en introduir-se en la dolçaina. Com que poques vegades son els alumnes els qui van a buscar els mestres perquè volen que els fem classe, hem decidit continuar, pel nostre compte (el dels alumnes i el del profe), amb el taller. 

 I des d'ací convidem a la senyora Català i al senyor Wert, si estan llegint aquesta notícia al bloc, a que ens facen una visita al nostre taller per fer una classe d'introducció a la dolçaina (la classe serà debades, pública i de qualitat), de música o d'alguna altra branca artística...abans que desapareguen.

dijous, 20 de setembre del 2012

ENCETEM EL CURS ...

16 professors menys en dos anys, disminució dels grups i augment del número d'alumnes per aula, augment de les hores lectives al professorat, reducció de l'optativitat per als alumnes, eliminació de línies de batxillerat, baixes de professors no cobertes per substituts, beques del curs anterior per pagar... La Conselleria d'educació i la seua màxima responsable, M José Català, ens desitja a tota la comunitat educativa de l'IES Pare Arques un bon començament de curs.

dijous, 26 d’abril del 2012

per anant fent boca

Ja tenim el tràiler promocional de la Trobada COM SONA L'ESO 2012... puuufffff, quines ganes de que arribe...


dimecres, 28 de març del 2012

MÚSICA PER A UNA VAGA


29 de Març: vaga general







dimarts, 27 de març del 2012

Els músics de l'institut que hi formen part de la banda COM SONA L'ESO 2012

El passat dissabte 24 de març va tindre lloc al Verger, a la comarca de La Marina, el primer assaig de la banda COM SONA L'ESO 2012. Fins allí hi anàrem els músics de l'IES Pare Arques Laura, Bea, Maria, Andrés, Laura i Claudia que han estat seleccionats per formar part d'ella. Volem agrair-los, tant a ells  com als pares, l'esforç que hi feren per poder acostar-se a treballar tot el matí.
Hem de dir que la banda d'enguany va sonar molt be, destacant a la nostra alumna Claudia Marin com a clarinet solista.


divendres, 9 de març del 2012

Reconeixement Passet a Passet

El passat dissabte, 3 de març se'ns va fer entrega del reconeixement Passet a Passet al departament de música de l'IES Pare Arques per part de la Colla Malpasset de Cocentaina. L'acte va tindre lloc en el concert on va actuar tant la colla organitzadora, El Malpasset, com la colla de dolçaines i tabals La Brama, de Bonrepós i Mirambell.

Per acabar el concert ens convidaren a la colla de dolçaines i tabals "Xirimitiflàutics i tabalòfons" del nostre institut a tocar amb ells a l'escenari un aranjament d'una coneguda cançó contestana: Taninà.

Tots els qui formem part del projecte volem agrair al Mal Passet aquest reconeixement i l'enorme tasca que hi fan per a la difussió de la dolçaina i la cultura popular valenciana per les nostres terres.

Ací podeu veure unes imatges de la nostra actuació:

dijous, 23 de febrer del 2012

ENS HAN CONCEDIT EL RECONEIXEMENT "Passet a Passet"

Companyia, estem d'enhorabona. La colla de dolçaines i tabals "Mal passet" de Cocentaina han acordat en la seua assemblea anual el concedir-nos el reconeixement Passet a Passet d'enguany, concretament al nostre projecte d'introducció de la dolçaina com a una assignatura optativa per als nostres alumnes de l'institut. Estem molt contents d'aquesta notícia, molt. Per un costat, per l'alta estima i consideració que tenim per aquesta colla de dolçainers i tabaleters, Malpasset, que tan bon treball de difussió de la nostra música i els nostres instruments tradicionals fan. Per l'altre costat, per la gent que ens ha precedit com a reconeguts amb el "Passet a Passet" en anys anteriors, ni més ni menys que  Xavier Richard, José Rafael Pascual Vilaplana i Francesc Miquel Vicedo.
L'entrega del reconeixement serà en el proper concert organitzat per la Colla Malpasset, el proper dissabte 3 de març a les 19:00h en el VIII festival de colles, on actuaran, a més de la colla organitzadora, la colla La Brama.


L'any 2006 va començar l'aventura de la dolçaina al nostre institut d'una forma estable amb la creació de la Colla de dolçaines i tabals "Xirimitiflàutics i Tabalòfons" de l'IES Pare Arques. Tots els anys hem eixit a tocar a les Trobades d'escoles en valencià de la nostra comarca, i en algunes de les festes i Trobades que realitzem amb els altres centres educatius de Cocentaina. Fa tres anys, amb l'aparició de l'assignatura optativa de 4rt "Treball Monogràfic", ens plantejàrem la possibilitat de proposar als alumnes la possibilitat d'un treball monogràfic al voltant de la dolçaina amb un caire pràctic: estudiar al llarg de tot l'any aquest instrument. 
El departament va comprar 15 dolçaines per cedir-les als alumnes que agafaven l'assignatura, havent-la de tornar en acabar el curs. Aquestos tres anys totes les places que hem ofertat s'han quedat curtes, amb un gran demanda per part dels alumnes de l'institut.
El nostre propòsit amb el projecte no ha estat tant el fer dolçainers com l'acostar la dolçaina als nostres alumnes.


Ens agradaria compartir el reconeixement Passet a Passet amb tots els alumnes i professors que han format i formen part d'aquest projecte, més de 50 personetes que de forma desinteresada i generosa fan que ensenyar i aprendre siga la cosa més bonica del món.

dimarts, 14 de febrer del 2012

DIRECTES AL PATI: Perifèrics

Continuant amb el cicle de concerts en directe als esplais, avui hem tingut l'enorme plaer i satisfacció d'escoltar un grup de casa nostra, PERIFÈRICS. En aquesta ocasió, han fet l'esforç de deixar a banda els decibels i instruments que acompanyen habitualment els seus directes per oferir-nos un concert en acústic, més íntim i proper, on ens han demostrat que un bon grup està format primer que res per bons músics, i ells ho son.
Han despullat algunes de les seues cançons i ens les han mostrat netes, sinceres, amb unes lletres que ens conviden a no quedar-se quiet mentre el món canvia i que ens diuen que vivim massa estancats en la nostra societat consumista i adictiva, passius, amb missatges crítics amb un sistema que no els agrada.








dissabte, 21 de gener del 2012

PARLEM DE BUTXAQUES?

Contra-protesta a la mesura de suprimir les activitats en els centres.

El dia 5 de gener de 2012, vespra de reis, mentre els pares i les mares del nostre alumnat ultimaven els preparatius reials que arribarien en forma de senzills o ostentosos regals (malgrat la crisi i malgrat també els resultats acadèmics) eixa mateixa nit a les llars de les famílies valencianes, el Consell de la Generalitat ens havia preparat als treballadors i treballadores del sector públic un portentós regal: un gran sac de carbó en forma de retallades com si la nostra conducta no hagués estat exemplar, o com allò que es diu als xiquets i xiquetes: t'has portat malament...

Tot i això, el decret no es va publicar fins al dia 10, quan ja estàvem totes i tots alegrement treballant. I és que som conscients que fa temps que les coses van malament, que estem pagant una crisi que han originat els bancs, que la política de grans “events” del nostre govern no és saludable per a l'economia de la ciutadania, que el nostre territori passa per una postguerra d'especulació devastadora, això sí, gràcies a la crisi (sort que l'aixeta s'ha afluixat i no poden continuar construint, encara que el mal ja està fet ), que a nivell educatiu ens han suprimit i suprimiran programes que garanteixen una educació de qualitat i equitativa, i tantes més coses que ja sabem (no per Canal9, evidentment). I és aleshores quan una part de la gent que treballem en el sector públic s'adona que cal prendre mesures dràstiques contra tot açò, perquè, permeteu-me l'atreviment, ens toquen la butxaca! Evidentment que sí! Ara que ixen a la llum totes les barbaritats corruptives i tots els negocis encoberts dels representants polítics que ens governen i que mentre tot anava bé fa uns anys el nostre gremi no tenia la importància que té ara... I ara la té, i és que no hi ha res millor que sacrificar la cosa pública per a salvar tota la destrossa que han fet sense pensar en res més que en la seua butxaca. Sí senyores... i continuem parlant de butxaques. No tindrem prou sastres per a tanta butxaca!
Companyes i companys, cal prendre mesures i oferir resistència davant tot açò, però compte amb el que fem. Cal demostrar, ara més que mai, que el sector públic està fort i sa. Ens hem soterrat, hem portat dol, hem fet tota classe de reivindicacions per fer vore el nostre malestar davant tota l'allau d'amenaces contra l'educació pública que fa temps que patim. Ara, però, cal que reviscolem i demostrem, una vegada més, la nostra eficiència. Cal que prenguem mesures que no perjudiquen l'educació pública. Amb el suport i la confiança dels sindicats hem de portar endavant una sèrie de mesures per tal de tombar eixe Decret-llei que no va enlloc, perdoneu, sí que va a un lloc: a afavorir el sector privat.
No oblidem que l'educació i la sanitat públiques són un dret de la ciutadania i amb esta línia que està prenent Europa patirem molt, molt... Si ens parem a reflexionar i fem una ullada al passat podrem albirar el futur que ens espera. Els nostres néts/es arribaran a viure o “malviure” com ho van fer els nostres avies i àvies (em referisc als qui som de sang roja i classe treballadora, evidentment).
I és que amb l'educació no es juga. Eixa irreflexiva idea que corre pels claustres dels nostres centres de suprimir totes les activitats extraescolars i complementàries que realitzem de manera vocacional als nostres centres no és sana. És curiós que molts centres s'hagen aferrat a eixa mesura sense tindre en compte que si deixem de dedicar activitats a commemorar el dia de la pau mundial, el dia de la dona treballadora, el dia contra la violència de gènere, els tallers sobre educació sexual, sobre la prevenció de drogodependències, les activitats culturals, les presentacions de llibres, els recitals de poesia, els concerts i les audicions, les eixides al teatre i als museus, les trobades musicals, els concursos matemàtics, les conferències científiques... i podria continuar més, i més, i més... però també ho podeu fer vosaltres que ja sabeu de què parle.
Si ens carreguem tot això, encara que siga temporalment, estem fent un pas enrere. Fer un viatge cultural i fins i tot lúdic pot ser molt important a una determinada edat. Si privem el nostre jovent d'eixir de les quatre parets de l'aula i aprendre tot allò que hi ha al món i que forma part del món i la vida, estarem aconseguint allò que pretenen: reduir més encara l'ensenyament públic a la condició de menyspreable que li volen atorgar i gaudir de la poca autonomia que, al final, ens quedarà.
I sí, digueu si voleu que esta mesura afectarà les agències, i les empreses d'autobusos i tot això i allò... Fins i tot corre la veu d'una altra proposta de no portar llibres ni material... Molt bé, i les papereries posaran el crit al cel. Companyes i companys, a vore què fem. Amb estes mesures acabarem posant el crit al cel nosaltres. No podem deixar de banda la nostra funció de docent, això seria fantàstic per als qui decreten les retallades! Així encara seria més fàcil dominar el ramat.
Si realment creiem en la nostra feina, fem-la ara millor que mai. Deixem les pors a un costat i parlem clar. Diguem les coses com són:
Reflexionem amb el nostre alumnat sobre tot el que està passant.
Relacionem la realitat amb cadascuna de les nostres especialitats. El professorat d'economia que explique com s'ha originat la crisi; el de tecnologia que treballe les estructures dels grans “events”; el de llengua que analitze les notícies i així cada especialitat que es busque la manera de treballar la crisi (també d'idees) com a tema transversal.
Fem excursions nocturnes als nostres centres i acampem allà.
Anem cap a la vaga indefinida. Si ho fem, fem-ho com cal i de manera unitària, però no agafant baixes perquè sí o faltant a treballar justificant la falta. Això només ens condueix a fer que eixa imatge falsa que tenen del funcionariat públic de “malfaener i acomodat” no s'acabe mai.

Són una sèrie de mesures que anirien afegides als acord unitaris que han signat els sindicats i a les mesures complementàries a la campanya general.

Acords unitaris dels sindicats:
Coordinació dels Serveis Jurídics per a recórrer el decret-llei de retallades.
Manifest conjunt general. Informació sectorial i manifest sectorial.
Petició entrevista President de la Generalitat demanant-li la retirada del Decret-Llei.
Arreplegada de signatures demanant la dimissió del conseller José Manuel Vela.
Informació gràfica i escrita per a informar la ciutadania.
Convocatòria d'assemblees per sectors.

La butxaca està foradada, el vestidet ja ens para antigós, però nosaltres continuem lluint-lo de fa anys encara que ja comença a vindre'ns justet. L'educació pública està en les nostres mans, i si ens deixem les mans a les butxaques no aconseguirem res.

NO A LA SUPRESSIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES PERQUÈ LA GENT QUE ENS IMPLIQUEM A FER -LES SABEM QUE HI HA MESURES A PRENDRE MÉS EFICIENTS. PER LA DIGINITAT DE LA PÚBLICA!

Ester Carpi
professora de música a l'IES Xebic d'Ondara